Els biofarmacèutics, també anomenats biològics, són medicaments desenvolupats utilitzant cèl·lules vives o sistemes biològics en lloc de síntesi química. A diferència dels fàrmacs de molècula petita, que es creen mitjançant reaccions químiques, els biofarmacèutics impliquen processos biològics complexos, incloent-hi la manipulació genètica i el cultiu cel·lular. Aquestes teràpies innovadores inclouen proteïnes terapèutiques, anticossos monoclonals, teràpies gèniques i vacunes.
La definició de biofarmacèutic va més enllà d’una simple classificació. Els biofarmacèutics representen un gran avenç en la medicina de precisió, oferint mecanismes d’acció dirigits i el potencial de tractar condicions abans incurables. La seva capacitat especial per interactuar amb determinades vies biològiques els diferencia dels medicaments convencionals. Aquesta qualitat és clau per al futur de l’atenció sanitària.
El desenvolupament dels biofarmacèutics va començar als anys 70, amb la creació de la tecnologia d’ADN recombinant. Els científics van combinar ADN de diferents organismes per produir proteïnes humanes en bacteris, un avenç que va portar a l’aprovació per part de la FDA de la insulina humana recombinant el 1982. Aquest va ser el primer medicament biofarmacèutic comercialitzat al món.
L’ús de cèl·lules d’ovari de hàmster xinès (CHO) va seguir poc després, convertint-se en l’estàndard d’or per a la producció de proteïnes terapèutiques gràcies a la seva alta productivitat i acceptació reguladora (la primera expressió recombinant en cèl·lules CHO es va reportar el 1981, amb una adopció generalitzada als anys 80). Empreses biotecnològiques com Genentech, Amgen i Biogen van ser pioneres en aquest àmbit, donant pas a l’era moderna dels biològics (el primer terapèutic produït amb CHO aprovat als anys 80).
Durant les darreres quatre dècades, els biofarmacèutics han evolucionat des de teràpies bàsiques de substitució de proteïnes fins a solucions complexes com la teràpia CAR-T, vacunes d’ARNm i edició genètica basada en CRISPR. Cada etapa d’aquest desenvolupament reflecteix l’adaptabilitat de la indústria, impulsada per un coneixement biològic més profund i la innovació tecnològica.
Avui dia, els productes biofarmacèutics estan transformant l’atenció sanitària oferint teràpies altament específiques que actuen a nivell molecular, cosa que garanteix una major eficàcia i menys efectes secundaris en comparació amb els medicaments convencionals. Des d’anticossos monoclonals com el trastuzumab i el rituximab fins a tractaments innovadors com les teràpies amb cèl·lules CAR-T, les vacunes d’ARNm i les teràpies gèniques com Luxturna i Zolgensma, aquestes innovacions estan redefinint la pràctica clínica en oncologia, immunologia i malalties rares.
Tal com es destaca a «Biofàrmacs: de la producció a l’aplicació en l’atenció sanitària moderna», els biofàrmacs representen una classe de medicaments en ràpida expansió que aprofiten els coneixements biològics per oferir tractaments de precisió. De la mateixa manera, la investigació de Małgorzata Kesik-Brodacka a Biotecnologia i Bioquímica Aplicada subratlla la seva alta especificitat i menor risc d’efectes adversos en comparació amb els fàrmacs de molècules petites. Aquest conjunt creixent de proves confirma que els productes biofarmacèutics no només estan revolucionant els resultats dels pacients, sinó que també estan establint les bases per al futur de la medicina personalitzada.
Un dels avenços més significatius ha estat l’ús d’inhibidors de citocines per tractar malalties autoimmunes cròniques com l’artritis reumatoide (AR), la malaltia de Crohn i la psoriasi. Aquests fàrmacs bloquegen selectivament components clau del sistema immunitari, proporcionant alleujament alhora que redueixen la supressió immunitària sistèmica.
Un exemple emblemàtic és l’adalimumab (Humira), un anticòs monoclonal que s’adreça al TNF-α, una citocina proinflamatòria. En l’assaig clínic STAR, el 52,8 % dels pacients amb AR tractats amb adalimumab més teràpia convencional van aconseguir una resposta clínica (ACR20) a la setmana 24, en comparació amb només el 34,9 % en el grup placebo. Cal destacar que també es van observar millores en llindars de resposta més alts (ACR50 i ACR70), mentre que els resultats de seguretat van ser similars als del placebo.
De la mateixa manera, el desenvolupament de biosimilars ha confirmat la seva seguretat i eficàcia a llarg termini. Per exemple, l’estudi DE019 de fase III va demostrar resultats clínics equivalents entre el biosimilar d’adalimumab SB5 i el fàrmac de referència, cosa que amplia encara més l’accés a aquesta teràpia que canvia vides.
Els productes biofarmacèutics també estan al capdavant del tractament del càncer, especialment a través d’anticossos monoclonals i immunoteràpies. Aquests tractaments estan dissenyats per atacar marcadors específics dels tumors, minimitzant el dany a les cèl·lules sanes, mentre que alguns enfocaments estimulen activament el sistema immunitari per combatre el càncer.
Per exemple, les vacunes contra el càncer estan guanyant terreny. La vacuna experimental mRNA-4157/V940 desenvolupada per Moderna, en combinació amb pembrolizumab, va reduir el risc de recurrència en un 44 % en pacients amb melanoma d’alt risc en comparació amb el pembrolizumab sol, segons l’assaig KEYNOTE-942 de fase 2b.
La innovació biofarmacèutica també està transformant els resultats per als pacients amb trastorns genètics rars, afeccions que històricament tenien opcions de tractament molt limitades. Els enfocaments moderns inclouen:
Un cas històric és el de l’onasemnogene abeparvovec (Zolgensma), una teràpia gènica per a l’atròfia muscular espinal (AME). En l’assaig pivotal de fase I publicat a la revista New England Journal of Medicine, els nadons tractats amb aquesta teràpia intravenosa única van mostrar millores motores espectaculars i una taxa de supervivència molt superior a l’esperada, oferint el que efectivament és una possible cura per a una afecció que abans era sempre mortal.
Les vacunes d’ARNm, desenvolupades per Moderna i Pfizer-BioNTech, van demostrar la rapidesa i precisió dels productes biofarmacèutics en emergències sanitàries mundials. Aquestes vacunes utilitzen partícules diminutes per enviar el codi genètic a les cèl·lules. Això desencadena una resposta immunitària protectora. Es tracta d’un gran avenç en l’administració de fàrmacs i la prevenció de malalties infeccioses.
Malgrat els seus beneficis mèdics, la producció de productes biofarmacèutics continua sent una tasca molt complexa que implica reptes tant tècnics com normatius.
Aquesta etapa consisteix a cultivar cèl·lules vives (principalment cèl·lules CHO) en bioreactors. Factors com els nivells d’oxigen, el pH i el subministrament de nutrients s’han de controlar meticulosament per garantir una expressió proteica constant. L’escalat del laboratori a volums comercials introdueix riscos relacionats amb la variabilitat del creixement cel·lular i la contaminació.
Després de la producció de proteïnes, el producte biològic s’ha de separar i purificar. S’utilitzen tècniques com la ultrafiltració, la cromatografia i la inactivació viral per aconseguir alts nivells de puresa. Qualsevol inconsistència durant el processament posterior pot comprometre la qualitat del medicament i la seguretat del pacient.
A diferència de les molècules petites, els productes biològics requereixen una validació extensa de la seva seguretat i eficàcia a causa de la seva complexitat. L’aprovació per part de la FDA implica múltiples assaigs clínics i el compliment de les bones pràctiques de fabricació (GMP). De la mateixa manera, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) avalua els productes biològics mitjançant procediments centralitzats, cosa que garanteix una aprovació uniforme a tots els estats membres de la UE. Les agències reguladores d’arreu del món exigeixen dades detallades sobre la fabricació, el control de qualitat i l’estabilitat del producte, cosa que allarga els terminis de desenvolupament.
Els productes biofarmacèutics ofereixen opcions de tractament avançades, però presenten desavantatges notables que afecten l’accessibilitat, l’escalabilitat i els resultats dels pacients. La seva complexitat es tradueix en costos més elevats, terminis de desenvolupament més llargs, possibles problemes de seguretat i dificultats de distribució en comparació amb els fàrmacs tradicionals de molècules petites.
Els productes biològics són cars de fabricar a causa dels sistemes de producció basats en cèl·lules, els estrictes controls de qualitat i les altes taxes de fallida per lots. Segons BioProcess International, els elevats costos de producció dels productes biològics es tradueixen directament en preus de tractament alts, cosa que pot suposar una gran càrrega per als pressupostos dels sistemes sanitaris.
El desenvolupament d’un producte biofarmacèutic sol durar entre 10 i 15 anys. Aquest llarg termini es deu a la complexitat dels assaigs clínics, els obstacles normatius i la necessitat d’una validació biològica a gran escala (Font: Nature Reviews Drug Discovery).
Els productes biològics poden desencadenar respostes immunitàries en els pacients. Els anticossos antireactius (ADA) poden neutralitzar els efectes terapèutics o provocar efectes secundaris greus. Estudis publicats destaquen que la immunogenicitat continua sent una preocupació clau per a les teràpies amb anticossos monoclonals.
La majoria dels productes biològics requereixen emmagatzematge i transport a temperatures controlades, normalment entre 2 °C i 8 °C, per mantenir la seva estabilitat i eficàcia. Aquesta dependència de la cadena de fred augmenta significativament els costos de distribució i planteja reptes logístics, especialment en països de renda baixa i mitjana, on no sempre és possible disposar de refrigeració constant. Segons les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és essencial abordar les limitacions de la cadena de fred per garantir un accés equitatiu als biofàrmacs que salven vides arreu del món.
Per abordar els reptes de producció, millorar l’eficiència i reduir els costos generals, les empreses biofarmacèutiques estan entrant en una nova era d’avanços tecnològics. Des dels sistemes d’un sol ús fins a l’automatització basada en la intel·ligència artificial, la innovació està impulsant una transformació fonamental en la manera com es desenvolupen, fabriquen i distribueixen els medicaments.
Al centre d’aquesta transformació hi ha la gestió de la innovació, és a dir, la planificació, el desenvolupament i la implementació estructurada de noves idees, processos i productes. En els sectors biofarmacèutic i sanitari, una gestió eficaç de la innovació garanteix que les tecnologies d’avantguarda es tradueixin en solucions reals que siguin escalables i tinguin un gran impacte. Aquest enfocament estratègic no només afavoreix l’adopció de tecnologies, sinó que també fomenta la col·laboració entre el món acadèmic, la indústria i les parts interessades en matèria de regulació.
En fomentar un ecosistema propici per a la innovació, les empreses poden millorar els resultats dels pacients, optimitzar els fluxos de treball clínics i de producció, i aconseguir un creixement sostenible.
Els bioreactors i sistemes de tubs d’un sol ús redueixen significativament els temps de neteja, disminueixen els riscos de contaminació i minimitzen el temps d’inactivitat entre lots de producció. Aquests components d’un sol ús també contribueixen a la sostenibilitat en reduir el consum d’aigua i energia, cosa que fa que la biofabricació sigui més ecològica i eficient.
A diferència del processament per lots tradicional, la fabricació contínua funciona sense interrupcions, cosa que millora la velocitat de producció i redueix la variabilitat. Amb la supervisió integrada en temps real, les empreses poden mantenir estrictes estàndards de control de qualitat i minimitzar el malbaratament de matèries primeres, cosa que es tradueix en una major eficiència i estalvi de costos.
La incorporació de l’automatització, la robòtica i la intel·ligència artificial (IA) en la biofabricació està transformant la precisió i la reproductibilitat en tots els processos. L’anàlisi en temps real i l’aprenentatge automàtic permeten el manteniment predictiu, l’avaluació de riscos i la resolució ràpida de problemes, optimitzant els fluxos de treball de producció en general.
Les tecnologies d’administració d’avantguarda, com les nanopartícules lipídiques, els pegats de microagulles i els implants basats en hidrogel, estan revolucionant la manera com s’administren els medicaments. Aquestes innovacions milloren la focalització i la biodisponibilitat dels fàrmacs, cosa que garanteix un tractament eficaç amb menys efectes secundaris.
Els productes biofarmacèutics tenen un paper fonamental en l’avenç de la medicina de precisió i personalitzada, que adapta els tractaments en funció de la composició genètica i el perfil fisiològic de cada pacient.
Les aplicacions inclouen:
La medicina de precisió i personalitzada són enfocaments innovadors de l’atenció sanitària que utilitzen informació detallada, com la composició genètica, l’entorn i l’estil de vida d’una persona, per orientar la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties. A diferència del model tradicional «igual per a tothom», aquests enfocaments permeten als metges predir quins tractaments i estratègies seran més eficaços per a grups específics o pacients individuals.
Totes dues estan transformant l’assistència sanitària en augmentar la precisió i l’eficàcia de l’atenció mèdica, reduir els tractaments basats en el mètode de prova i error i avançar cap a solucions centrades en el pacient.
Els productes biofarmacèutics estan transformant el panorama terapèutic de les malalties rares i orfes, afeccions que sovint es descuiden en el desenvolupament tradicional de fàrmacs a causa del nombre reduït de pacients i els alts costos d’investigació. Aquestes teràpies innovadores se centren en abordar les necessitats mèdiques no cobertes i millorar la qualitat de vida dels pacients amb opcions limitades.
Els biosimilars són cada cop més importants en el tractament d’aquestes malalties, ja que ofereixen alternatives assequibles als productes biofarmacèutics originals i permeten un accés més ampli als pacients. La seva introducció ajuda a trencar barreres cap a teràpies innovadores, fent que els tractaments modificadors de la malaltia siguin més accessibles per a poblacions desateses:
A diferència dels tractaments convencionals, que se centren principalment en controlar els símptomes, els productes biofarmacèutics tenen com a objectiu abordar les causes moleculars o genètiques subjacents. Aquest enfocament permet teràpies més eficaces i duradores que poden aturar o revertir la progressió de la malaltia.
La indústria biofarmacèutica es beneficia dels incentius per als medicaments orfes que ofereixen les agències reguladores d’arreu del món. Aquests inclouen exclusivitat de mercat, crèdits fiscals i vies d’aprovació accelerades, que fomenten la inversió i la innovació en el tractament de malalties rares.
Les sòlides aliances entre organismes reguladors, empreses biotecnològiques i grups de defensa dels pacients són fonamentals per avançar en el desenvolupament de medicaments orfes. Aquests esforços de col·laboració milloren el disseny dels assaigs clínics, faciliten la selecció de pacients i amplien l’accés a teràpies que canvien vides.
Els productes biofarmacèutics estan experimentant una demanda sense precedents impulsada per l’augment de les malalties cròniques, la necessitat creixent de teràpies específiques i personalitzades, i la inversió significativa en innovació biotecnològica. La seva capacitat única per proporcionar tractaments precisos i específics per a cada pacient impulsa tant el creixement del mercat com els avenços continus en el sector sanitari.
La finançament a Europa és sòlida, amb més de 5000 milions d’euros invertits en empreses emergents de biotecnologia en fase inicial el 2024, cosa que dona suport a les aprovacions ràpides i a la integració de la medicina de precisió per a poblacions amb malalties cròniques i rares.
Els productes biofarmacèutics estan transformant fonamentalment l’assistència sanitària moderna en oferir solucions personalitzades i específiques per a cada malaltia que milloren els resultats dels pacients. Tot i que encara hi ha reptes en la fabricació i el compliment normatiu, les tecnologies emergents —com l’edició genètica, els processos de fabricació contínua i els sistemes avançats d’administració de fàrmacs— estan fent que les teràpies siguin més escalables i accessibles.
El futur de la medicina dependrà cada cop més de la innovació biofarmacèutica per abordar les necessitats mèdiques no satisfetes i ampliar l’accés mundial a tractaments que canvien vides.
