Rubifen Retard® està indicat com a part d’un programa de tractament integral del trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH) en nens a partir de 6 anys i adults quan altres mesures han demostrat ser insuficients per elles mateixes.
El tractament ha de ser iniciat i supervisat per un especialista en trastorns del comportament en nens, un psiquiatre especialitzat en nens i adolescents o un psiquiatre.
El diagnòstic s’ha de fer d’acord amb els criteris DMS o les directrius de la ICD i ha d’estar basat en la història i l’avaluació completes del pacient. El diagnòstic no es pot establir únicament amb la presència d’un o més símptomes.
Es desconeix l’etiologia específica d’aquesta síndrome i no hi ha una única prova diagnòstica. Per a un diagnòstic adequat cal recórrer a la psicologia clínica i especialitzada, i als recursos socials i educatius.
Un programa de tractament complet generalment inclou tant mesures psicològiques, educacionals i socials com farmacoteràpia i pretén estabilitzar els nens que pateixen una síndrome de comportament caracteritzat per símptomes que poden incloure història crònica de dificultat per prestar atenció, fàcilment distrets, inestabilitat emocional, impulsivitat, hiperactivitat de moderada a severa, signes neurològics menors i electroencefalograma (EEG) anormal. La capacitat d’aprenentatge es pot deteriorar o no.
El tractament amb Rubifen Retard® no està indicat per a tots els nens amb TDAH i la decisió de fer servir el fàrmac ha d’estar basada en una avaluació molt completa de la gravetat i cronicitat dels símptomes del nen en relació amb la seva edat.
Una ubicació educativa apropiada és essencial i sol ser necessària la intervenció psicosocial. On altres mesures han demostrat ser insuficients per si mateixes, la decisió de prescriure un estimulant ha d’estar basada en una avaluació rigorosa de la gravetat dels símptomes del nen. La utilització de Rubifen Retard® sempre s’ha de fer d’aquesta manera d’acord amb la indicació autoritzada i les directrius de prescripció i diagnòstic.
El diagnòstic s’ha de fer d’acord amb els criteris DMS o les directrius de la ICD i ha d’estar basat en la història i l’avaluació completes del pacient.
Es desconeix l’etiologia específica d’aquesta síndrome i no hi ha una única prova diagnòstica.
Els adults amb TDAH presenten patrons de símptomes caracteritzats per inquietud, impaciència i estat distret. Símptomes com la hiperactivitat tendeixen a disminuir a mesura que augmenta l’edat, possiblement per l’adaptació, el desenvolupament neurològic i l’automedicació. Els símptomes de manca d’atenció es fan més patents i afecten més els adults amb TDAH. El diagnòstic en adults ha d’incloure una entrevista estructurada al pacient per determinar els símptomes actuals. L’existència de TDAH a la infància és un requisit i s’ha de determinar retrospectivament (per historials dels pacients o, si no estan disponibles, mitjançant entrevistes apropiades i estructurades). És convenient comptar amb la corroboració d’una tercera persona, i Rubifen Retard® no s’ha d’iniciar quan la verificació dels símptomes de TDAH a la infància és incerta. El diagnòstic no es pot establir únicament amb la presència d’un o més símptomes. La decisió d’utilitzar un estimulant en adults s’ha de basar en una avaluació rigorosa, i el diagnòstic ha d’incloure l’alteració funcional moderada o greu en almenys 2 àmbits (per exemple, activitat social, acadèmica i/o laboral), que afecta diversos aspectes de la vida de l’individu.
Flascons de HDPE amb tancament de seguretat a prova de nens (PP). Es comercialitza en:
